Omplir la vida de vida

La vida li havia donat tants cops, que cada vegada li era mes complicat remuntar. I quan ho aconseguia, tornava a seguir els mateixos patrons que l’havien conduit a enfonsar-se. Aquella nit va acabar al llit amb un vell amic amb qui s’havien retrobat. Pel matí, una flaire de cafè recent fet i pa torrat,…

2006-2021, Carta d’amor

Hola, Teteria. Saps què? Aquest mes has fet 15 anys i et vull comentar coses que t’han passat però encara no m’havia parat a explicar-te.  He recuperat el cartell de la inauguració l’any 2006 i el cartell del 5è aniversari l’any 2011, fotos de les reformes de l’agost del 2014, també la carta que et…

Diari d’una teïnita (Cap.6)

Vaig girar la vista. Em vaig quedar observant les despulles de Ciutadans. El cor em deia que allò que estava veient era espantós, però després d’aquella explicació, se suposava que havia de sentir-me contenta. -Se suposa que hem de sentir-nos contentes, totes les comunitats teïnites? Necessito temps per pair-ho, 16/06. -No és això, tampoc. Ningú…

Diari d’una teïnita (Cap.5)

Aquella enigmàtica reunió amb el 16/06 em tenia encuriosida. Què deuria voler? «Per fi admetrem que estem fets l’un per l’altre?»-Anava pensant pel camí. -Mai no et vaig dir res perquè no et veia convençuda –Va iniciar la conversa el 16/06. -Tu véns d’una família de Ciutadans, i les comunitats teïnites d’arreu del món sempre…

Diari d’una teïnita (Cap.4)

Vaig caure a terra, estava perduda, m’intentava cobrir el cap, una puntada de peu em rebentà el llavi, la boca se’m va omplir de sang, el cap em trontollava. -Això s’acaba! -Em vaig dir. …continua de: Diari d’una teïnita (Cap.3) Vaig obrir una parpella. No sabia quanta estona havia passat. Notava el cos abatut com…

Diari d’una teïnita (Cap.3)

…De sobte, vam observar atònits l’escena que estava a punt d’acabar amb el món tal i com l’havíem entès fins aleshores. …continua de: Diari d’una teïnita (Cap.2) Manades infinites de Ciutadans formaven una espècie de riuada amb centenars d’afluents que avançaven amb la seva vestimenta blanca. Estaven a uns dos kilòmetres de distància però ja…

Carta a la Teteria Índia. Gràcies per tot!

‘S’acaba el 2016, s’acaba el 10è aniversari de la Teteria.  Havies estat un “Mesón Ibérico”, però feia anys que els darrers llogaters t’havien deixat. Quan et vaig trobar se’t veia trista, buida per dins, abandonada,… Era el febrer del 2006. Et vaig mirar per primer cop, em vas obrir les portes. Recordo el raig de…

Diari d’una teïnita (Cap.2)

…El dia en què tot va canviar es respirava un ambient estrany entre la comunitat.
… continua de:

Diari d’una teïnita (Cap.1)

Jo estava amb el 1009 i la 013. Havíem plegat aviat de les nostres tasques comunitàries i vam decidir no anar al Hall. El Hall era l’espai on ens trobàvem tots els teïnites per prendre te després de les jornades laborals, mentre llegíem, fèiem tertúlies o debatíem sobre el funcionament de la nostra comunitat.

Diari d’una teïnita (Cap.1)

…les tardes de poca feina a la Teteria, inspiren el meu perfil literari. Aquesta és una de les novel·les que he escrit. Parla d’un futur Món, on la revolució es fa al voltant de tasses de te. Els Ciutadans havien aconseguit trobar la manera de viure de manera sostenible en el Planeta Blau. Per a…