Aquella enigmàtica reunió amb el 16/06 em tenia encuriosida. Què deuria voler? «Per fi admetrem que estem fets l’un per l’altre?»-Anava pensant pel camí.
-Mai no et vaig dir res perquè no et veia convençuda –Va iniciar la conversa el 16/06. -Tu véns d’una família de Ciutadans, i les comunitats teïnites d’arreu del món sempre hem hagut d’actuar amb especial cautela amb gent com tu o el 1009 de cara a…
– Com? A què et refereixes? -Vaig interrompre’l sense entendre res.
…continua de:
– Tens raó, 26/30, aniré al gra: hem guanyat. Els teïnites hem guanyat. El Poble ha guanyat. Per fi no hi ha rics al Planeta Terra.
Jo no podia obrir boca. No entenia res. Què tenien a veure els rics amb els Ciutadans? Què volia dir que els teïnites havíem guanyat?
El 16/06 va continuar:
-26/30, la major part de l’espècie humana ha passat segles i segles sotmesa a una minoria d’humans que sota el pretext de les seves propietats l’ha mantinguda esclavitzada. Els Ciutadans no són altra cosa que els descendents de la minoria de poderosos que els havien precedit. Són els descendents dels grans monarques i terratinents, els descendents de les grans fortunes, els grans governants, aquells que han actuat com a amos del Planeta al llarg de la història de la humanitat. Nosaltres, els teïnites, som els descendents de les classes obreres, dels pobres, dels que van haver de sobreviure de les engrunes que els sobraven als rics.
Tot allò em semblava increïble, pensava que la guerra de classes era un concepte que formava part del passat. Pensava que era part de la història, i més tenint en compte que els Ciutadans no interaccionaven per res en les vides dels teïnites.
-M’estàs dient que no ha estat fortuïta, la fallada general del sistema de maquinària dels Ciutadans? –Vaig creure endevinar en recordar el túnel que havien construït.
-Efectivament. Les comunitats teïnites portem anys organitzant-nos i coordinant-nos per arribar a aquest punt. Els rics d’aquest món, després de gairebé haver destruït el Planeta, pensaven que, si s’aïllaven a la seva Ciutat perfecta, podrien viure les seves vides perfectes i nosaltres, el Poble, ens oblidaríem de tot el mal que han fet al llarg de la història. I en qualsevol cas, pensaven que mai no seríem capaços de sabotejar el seu perfecte sistema de protecció. Però no ha esta així: ho hem aconseguit, els ho devíem a totes les generacions anteriors, a tota aquella gent que ha patit guerres, fam, a tots els desplaçats, refugiats, morts, assassinats, torturats, a tota la gent que ha mort esclavitzada per satisfer les ànsies de riquesa dels propietaris del Planeta. Al llarg de la història, tot això sempre ha tingut uns responsables i, actualment, estaven tots aquí dins de la seva Ciutat, embriagats d’endorfines. L’única manera d’assegurar-nos que ja mai més l’espècie humana no haurà de viure explotada i amenaçada per l’avarícia d’una minoria era exterminar-los. La història de la humanitat ha arribat al punt de partida d’on mai no hauria hagut de desviar-se. Els humans que ens precedeixen han estat víctimes de genocidis en nom de sistemes esclavistes, en nom del feudalisme, del capitalisme i finalment en nom de l’Elitisme, que era el darrer sistema que els rics havien creat.
Vaig girar la vista. Em vaig quedar observant les despulles de Ciutadans. El cor em deia que allò que estava veient era espantós, però després d’aquella explicació, se suposava que havia de sentir-me contenta.
-Se suposa que hem de sentir-nos contentes, totes les comunitats teïnites? Necessito temps per pair-ho, 16/06.
-No és això, tampoc. Ningú a la comunitat no s’alegra de la mort de milions de persones, però has d’entendre que l’espècie humana ha patit molt a causa de les ànsies de poder d’aquesta gent i dels seus avantpassats.
-Bé, i ara què? –Vaig preguntar.
Teteria Índia 
2 comentaris Digues la teva