Diari d’una teïnita (Cap.2)

…El dia en què tot va canviar es respirava un ambient estrany entre la comunitat.

… continua de:

Diari d’una teïnita (Cap.1)

Jo estava amb el 1009 i la 013. Havíem plegat aviat de les nostres tasques comunitàries i vam decidir no anar al Hall. El Hall era l’espai on ens trobàvem tots els teïnites per prendre te després de les jornades laborals, mentre llegíem, fèiem tertúlies o debatíem sobre el funcionament de la nostra comunitat. Tots tres ens vam desviar. Sovint al 1009 i a mi, junt amb qui es volgués afegir, ens agradava girar pel camí terrós de l’est i caminar fins a tocar de la platja. Vorejàvem el forat d’entrada d’un misteriós túnel que una comissió de teïnites havia decidit fer uns mesos ençà, travessant un bosc frondós fins una muntanya de pedres que, segons deien, eren els vestigis d’una antiga teteria anomenada Índia que havia existit a principis del segle XXI. Els llibres d’història la qualificaven com una de les millors teteries de la zona i, fa uns anys, uns infants de la comunitat, escarbant la terra, s’hi van trobar diversos utensilis relacionats amb la preparació del te que s’havien mantingut en molt bon estat. Al costat, encara s’hi conservaven alguns rails d’allò que havia estat una de les línies ferroviàries que portaven a la metròpoli i que uns metres més enllà s’enfonsaven en el mar, que havia arribat gairebé a tocar de l’antiga teteria després del desglaç dels pols del segle XXII. Solíem anar allà a prendre te i veure com es ponia el sol els vespres de cel net. Aquell dia, però, el cel s’havia tenyit d’un vermell tòrrid i els ocells volaven en forma d’espiral, alimentant l’estranya sensació que ens havia acompanyat tot el dia. El món es va enfosquir com cada vespre, la 013 ens va servir el te amb un pols inquietant com l’espiral dels ocells, i vam restar una estona callats mirant l’horitzó.

-Quin dia tan estrany avui, no trobeu?

El 1009 es va girar cap a mi fent crits:
-No hi ha llum! No hi ha llum!

Els teïnites no en teníem, de llum -Vaig pensar – No n’havíem tingut mai, deien que no la necessitàvem.
-Què vols dir, 1009? -Vaig preguntar girant la vista cap on els seus ulls enfocaven desorbitats.
-Déu meu! -Vaig exclamar- No hi havia ni rastre de l’aura de llum que desprenien els hologrames de la Ciutat!
-Correu, veniu amb mi! -Va dir la 013.

Vam córrer cap al Hall. Allà estaven tots reunits, esverats, esvalotats, discutint aferrissadament sobre què calia fer.

El 16/06 em va cridar:
-26/30, ja saps què ha passat?! S’han desactivat tots els sistemes elèctrics i la Ciutat s’ha convertit en un caos absolut!
-I què penseu fer?! -Vaig preguntar alarmada.
-Ens hem de preparar perquè pot ser que arribin masses enormes de Ciutadans desesperats en busca d’aliment o de vés a saber què. -M’explicava el 16/06 sense alterar-se.
-Els haurem d’ajudar! -Vaig exclamar.
-Ni ho somiïs, 26/30! -Em va deixar anar taxativament -Més val que vinguis amb nosaltres a refugiar-te al túnel del camí de l’est.
-Són Ciutadans, però són persones! -Vaig cridar indignada. -On són els valors ètics i morals de què fem gala? Penso anar a ajudar-los!
– Tu mateixa, 26/30. Tu sabràs què fas, però pensa que això, almenys durant uns dies, serà un desastre devastador. La Ciutat està poblada per uns 80 milions de Ciutadans i, en canvi, la nostra comunitat, amb prou feines arriba a 300 teïnites.
El 1009 comentava amb la 013:
-Si els xips s’han desactivat no podran sobreviure! No sabran sobreviure! Si els robots s’han desactivat, no generaran les microbactèries que alimenten als Ciutadans i tard o d’hora es dispersaran en busca d’aliment!

En efecte, era qüestió de temps que el desastre prengués forma, però no em pensava quedar de braços creuats. Gairebé tots els teïnites van anar fent via cap el túnel. D’altres ens vam passar tota la nit prenent te i divagant sobre allò que ens esperava.

Sobre les sis, tan bon punt començava a clarejar, uns quants ens vam desplaçar fins a un turó. De sobte, vam observar atònits l’escena que estava a punt d’acabar amb el món tal i com l’havíem entès fins aleshores.

                                                                                                                  (continuarà…)

Anuncis

2 Comments Add yours

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s