Diari d’una teïnita (Cap.1)

…les tardes de poca feina a la Teteria, inspiren el meu perfil literari. Aquesta és una de les novel·les que he escrit. Parla d’un futur Món, on la revolució es fa al voltant de tasses de te.

Els Ciutadans havien aconseguit trobar la manera de viure de manera sostenible en el Planeta Blau. Per a ells, sostenible volia dir poder seguir habitant aquest planeta sense esgotar-ne els recursos naturals. Els Ciutadans vivien en una gran extensió inhòspita de milions d’hectàrees, sense construccions, sense objectes, sense res tret de la seva vestimenta climatitzada i els seus hologrames opacs que simulaven grans ciutats amb cases luxoses, parcs, àrees de lleure i edificis amb tot el confort imaginable per a ser indiscutiblement feliços.

Nosaltres vivíem apartats de tot això, ens agrupàvem en petites comunitats autosuficients. Estàvem repartits arreu de la resta del món. La majoria havien nascut a la comunitat teïnita, però n’hi havia d’altres que formàvem part d’aquell habitant per cada 10 milions què el xip instal·lat en el moment de néixer havia sortit defectuós. La nostra vida era com la de la civilització dels humans que habitaven la Terra fa milers d’anys. Pels Ciutadans, érem considerats una mena d’éssers rupestres, miserables i amb tendència a estar tristos. També ens consideraven persones brutes perquè consumíem recursos naturals i generàvem residus. Ens anomenaven, de forma despectiva, els teïnites, perquè els havia arribat la llegenda de que passàvem les estones de descans prenent te i fent tertúlies al voltant d’una taula.

Els vells de la nostra comunitat ens explicaven, amb una tassa de te a la mà, que el moll de l’ós de la infraestructura dels Ciutadans es trobava en una de les àrees prohibides, on una flota de robots programats per altres robots que programaven noves flotes de robots que s’autoabastien i es tornaven a programar seguint una equació gairebé infinita, fabricaven els tres pilars on se sustentava la vida perfecta: les microbactèries que proveïen d’aliment, els vestits domòtics, i els xips que creaven hologrames i sentiments a voluntat pròpia del Ciutadà. Explicaven que la Ciutat estava fortificada amb 1860 tanques de seguretat, 230 fileres de murs de mides estratosfèriques i una cúpula semiesfèrica que els mantenia aïllats de la resta del món. Els Ciutadans, allà dins ho tenien tot, i a nosaltres no ens necessitaven per res, ni nosaltres a ells.

Un matí, mentre collia els primers enciams de la temporada, vaig tenir una forta discussió amb el 14/30. M’agradava amb bogeria aquell noi, però topàvem sovint. Ell era un autèntic convençut de les virtuts de ser teïnita, jo en canvi, no ho tenia tant clar.

-Marxa amb ells! -em deia – Intenta tornar allà i demana’ls tanda perquè t’instal·lin el xip! Mostra’ls el teu ADN de Ciutadana i suplica’ls que t’acceptin. Viuràs 210 anys de felicitat extrema, ja ho saps, sobredosi constant d’endorfines, enamorament permanent, podràs exhaurir la quota diària de 12 orgasmes, i estimaràs la resta de Ciutadans amb el cor obert, això sí, tot creat amb impulsos elèctrics. És això el que vols?

El 14/30 tenia un caràcter molt rígid, dedicava la seva vida a difondre les virtuts de viure només 120 anys farcits de bons o mals moments, però reals. M’encantava la seguretat amb la que parlava, i jo notava perfectament com ell també se sentia atret per mi, però alguna cosa que surava en l’ambient ens mantenia distants. 
Per ell era molt fàcil fer proselitisme de la vida teïnita ja que havia nascut allà.

Jo en canvi, tenia els meus dubtes. Al cap i a la fi les sensacions reals no deixaven de ser impulsos elèctrics generats pel propi cos, i sovint maleïa el meu destí per no permetre’m estar gaudint de la felicitat extrema, tal com feien els Ciutadans.    

Jo sóc la 26/30. Tinc 31 anys i no tinc cap ascendent entre la comunitat. Sóc un d’aquells casos de xip defectuós. Els teïnites com jo patim un profund desarrelament, atès què hem nascut en un entorn familiar que supurava amor en cada gest, en cada paraula, un entorn familiar on, des de bon matí i fins l’hora d’anar a dormir, la felicitat extrema que desprenien la meva mare, el meu pare i la meva germana em feia sentir completament fora de lloc. Ni tan sols no me’ls vaig poder arribar a estimar mai. Les relacions humanes entre Ciutadans només tenien sentit si portaves el xip. Ells eren persones normals, podien pensar, raonar, aprendre i debatre igual que fem els teïnites, però vivien enganxats a aquella sobredosi d’endorfines anomenada «felicitat extrema» que els provocava canvis de comportament sobtats. Tot i que entre ells aquestes situacions estaven completament normalitzades, jo i la resta de persones amb xip defectuós vivíem en un món en què evidentment no encaixàvem, i assitíem cada dia a l’espectacle de veure ramats de gent feliç, somrient, gent sense cap preocupació. Per això vaig haver d’emigrar cap a la comunitat teïnita més propera. Les comunitats teïnites vivien sense estructura familiar, tots els membres sabien qui era la seva mare biològica, el seu pare, els germans i germanes, però aquesta consanguinitat no tenia cap importància a l’hora de viure, relacionar-se, rebre educació, etc. Senzillament tothom era membre d’aquella comunitat, tothom era coresponsable del bon funcionament en tots els àmbits, i així tothom s’hi sentia bé. Notava, però, que la resta de teïnites no em consideraven ben bé dels seus, perquè jo vaig néixer Ciutadana. Em sentia surant entre dos móns on cap dels dos no m’acollia, i veia com dia a dia el meu pas per la vida s’assemblava més a això, a un pas i prou.

El dia en què tot va canviar es respirava un ambient estrany entre la comunitat.

(continuarà…)

Anuncis

One Comment Add yours

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s